Vacaciones

Marcial, Epigramas, X, 62

Ludi magister [1], parce simplici turbae:
Sic [2] te frequentes audiant capillati [3]
Et delicatae diligat chorus mensae,
Nec calculator nec notarius uelox
Maiore quisquam circulo coronetur.
Albae leone [4] flammeo calent luces [5]
Tostamque feruens Iulius coquit messem.
Cirrata loris horridis Scythae pellis [6],
Qua uapulauit [7] Marsyas Celaenaeus [8],
Ferulaeque tristes, sceptra paedagogorum,
Cessent et Idus dormiant in Octobres:
Aestate pueri si ualent [9], satis discunt.

[1] Ludi magister: maestro de escuela
[2] Sic: (desiderativo) ojalá
[3] Es decir, los muchachos en edad escolar que todavía no han rendido el tributo de su cabellera al tomar la toga viril.
[4] La constelación de Leo, en la que está el Sol desde el 23 de julio al 22 de agosto.
[5] Lux, lucis: día
[6] pellis Scythae cirrata loris horridis:  el cuero de Escitia rizado en tiras horripilantes
[7] Vapulo, as, are, aui, atum (intr. dep. pas.): recibir golpes, ser azotado
[8] Vencido por Apolo en el arte de la música, el sátiro Marsias fue desollado vivo y azotado duramente por el vencedor; cf. Ovid. Metamorfosis 6, 383-400.
[9] El clima de Roma en verano era muy perjudicial, sobre todo para los niños.

Corinna

Ovidio, Amores, 1.5.

Aestus erat, mediamque dies exegerat [1] horam;
adposui medio membra levanda [2] toro.
pars adaperta fuit, pars altera clausa fenestrae,
quale fere silvae lumen habere solent,
qualia sublucent fugiente crepuscula Phoebo,                               5
aut ubi nox abiit, nec tamen orta dies;
illa verecundis lux est praebenda [3] puellis,
qua timidus latebras [4] speret habere pudor.
ecce, Corinna venit, tunica velata [5] recincta [6],
candida dividua [7] colla [8] tegente [9] coma;                             10
qualiter in thalamos formosa Semiramis [10] isse
dicitur, et multis Lais [11] amata viris.
Deripui tunicam; nec multum rara [12] nocebat,
pugnabat tunica sed tamen illa tegi;
quae cum ita pugnaret, tamquam quae vincere nollet,              15
victa est non aegre [13] proditione sua.
ut stetit ante oculos posito [14] velamine nostros,
in toto nusquam corpore menda [15] fuit.
quos umeros, quales vidi tetigique lacertos!
forma papillarum quam fuit apta premi!                                      20
quam castigato [16] planus sub pectore venter!
quantum et quale latus! quam iuvenale femur!
Singula [17] quid referam? nil non laudabile vidi
et nudam pressi corpus ad usque [18] meum.
Cetera quis nescit? lassi requievimus ambo.                                25
proveniant medii sic mihi saepe dies!

( ver una traducción)

[1] Exigo, is, ere, exegi, exactum : pasar (el tiempo)
[2] Levo, as, are, avi, atum: aliviar
[3] Praebeo, es, ere, bui, bitum: ofrecer
[4] Latebra, ae: escondrijo
[5] Velatus, a, um : cubierto, envuelto
[6] Recingo, is, ere, cinxi, cinctum: desceñir
[7] Dividuus, a, um : dividido (en dos)
[8] Collum, i : cuello
[9] Tego, is, ere, texi, tectum : cubrir
[10] Semiramis: reina de Asiria, que embelleció Babilonia
[11] Lais: famosa cortesana de Corinto, en tiempos de la guerra del Peloponeso
[12] Rarus, a, um : transparente (tunica)
[13] Aegre: con esfuezo, con dificultad
[14] Pono, is, ere, posivi, positum: quitarse de encima ( vestidos, armas…)
[15] Menda, ae : defecto físico
[16] Castigatus, a, um : regular, de líneas puras
[17] Singuli, ae, a : uno por uno
[18] Usque ( adv.) acompaña a la preposición ad: hasta

Ovidio, Ars amatoria, 3, 533-538

Ovidio reseña los nombres literarios de las amadas que celebraron los poetas elegíacos: la Némesis de Tibulo, la Cintia de Propercio, la Licoris de Galo y la corina que cantó él mismo en «Amores».

Carmina qui facimus, mittamus carmina tantum:
hic chorus ante alios aptus amare sumus.
Nos facimus placitae late praeconia formae:
nomen habet Nemesis, Cynthia nomen habet:
Vesper et Eoae novere Lycorida terrae:
et multi, quae sit nostra Corinna, rogant.

Ovidio, Tristium, 4, 10, 58-60

Ovidio señala que Corina, nombre que dio a su amada desde su primera juventud,es ficticio

Carmina cum primum populo iuvenilia legi,
barba resecta mihi bisve semelve fuit.
moverat ingenium totam cantata per Vrbem
nomine non vero dicta Corinna mihi.

Correcta pronunciaión

Catulo. Poema LXXXIV

“En latín, la pronunciación de las haches (…) era una revelación involuntaria de la clase a la que se pertenecía, y la capacidad de saber dónde colocarlas delataba a un caballero. Catulo, de clase alta, se mofó sin piedad de un hombre que, ansioso por parecer más aristocrático de lo que era, siempre las colocaba en el sitio equivocado.” Catherine Nixey, La edad de la penumbra, Taurus, 2018, p.161.

Chommoda [1] dicebat, si quando commoda vellet       1
dicere, et insidias Arrius hinsidias,
et tum mirifice sperabat se esse locutum,
cum quantum poterat dixerat hinsidias.
credo, sic mater, sic liber [2] avunculus [3] eius,               5
sic maternus avus dixerat atque avia.
hoc misso in Syriam requierant [4] omnibus aures [5]:
audibant eadem haec leniter [6] et leviter [7],
nec sibi postilla [8] metuebant talia verba,
cum subito affertur nuntius horribilis,                      10
Ionios fluctus, postquam illuc Arrius isset,
iam non Ionios esse, sed Hionios.

[1] En lugar de commoda: aspiración defectuosa de la que se burla Catulo
[2] La familia materna de Arrio era de origen servil, si se considera liber como un adjetivo y no como un nombre propio, en todo caso de origen plebeyo.
[3] Avunculus, i : tío materno
[4] Forma contracta del pluscuamperfecto de requiesco
[5] Auris, auris
[6] Adv. Dulcemente
[7] Adv. Ligeramente
[8] Postilla= Postea